dilluns, 21 de desembre del 2015

Tema 6 Literatura catalana: La poesia modernista. Decadentisme, Simbolisme, Prerafaelitisme. Joan Maragall.



Una vegada analitzat tot el ventall d’estètiques que presenta la poesia modernista es pot afirmar amb fermesa que durant el Modernisme la poesia es transformà considerablement. Els poetes d’aquesta època aconseguiren amb escreix superar els models vuitcentistes i, realitzant provatures i introduint elements dels diferents corrents europeus, crearen una obra moderna que es corresponia amb la de la resta de literatures europees contemporànies.
L’evolució de la poesia durant aquest període respon a l’evolució del mateix moviment. En primer lloc, el verisme, que sorgirà com a resposta a les necessitats d’innovació, exigia fidelitat i sinceritat per part del poeta envers l’experiència personal. Seguidament, s’introduirà el simbolisme, majoritàriament en el seu vessant decadentista. L’ús dels símbols permet al poeta expressar els seus sentiments i crear una musicalitat refinada. El vitalisme demanarà al poeta una major implicació ja que, tot i compartir trets amb el simbolisme, està més lligat a la dimensió social. L’espontaneisme i la poesia còsmica són dues variants molt relacionades amb el vitalisme. Cap als anys vuitanta, el prerafaelitisme impactarà amb força dintre el modernisme, gràcies als seus punts de contacte amb la resta de corrents. La introducció de la simbologia i dels elements religiosos per expressar l’experiència creativa és el tret més destacable d’aquesta estètica. En els darrers anys del Modernisme, s’introduiran dos corrents, el classicisme i el parnassianisme, aquestes estètiques confegeixen una resposta a l’espontaneisme, defensen l’artificiositat i el culteranisme i connectaran amb el Noucentisme.
La poètica de Joan Maragall és una mostra paradigmàtica de la gran diversitat de tendències estètiques que tenen cabuda dintre del moviment modernista català. Des de les primeres poesies que recullen i, en certa mesura, esmenen la tradició jocfloralesca de la Renaixença fins a les últimes composicions, la poètica de Maragall exemplificarà, en major o menor intensitat, totes i cadascuna d’elles. La seva obra va tenir un gran ressò, va crear escola i, fins i tot, es poden observar certes reminiscències en poetes posteriors com Carles Riba, Salvador Espriu o Joan Salvat-Papasseit. Per aquest motiu, hom l’ha considerat el primer poeta clàssic del segle XX.


Usau els documents pertinents del repositori:

- Resum de literatura Segle XIX                
- Cronologia literatura catalana XIX-XX
- 5. El modernisme català. Poesia, teatre, narrativa
- Temes 5 i 6. Modernisme. Poesia modernista

- Joan Maragall, per Glòria Casals



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada