dimarts, 19 d’abril del 2016

14 Literatura catalana: El teatre després del Modernisme




El teatre d’inicis del segle XX presenta una panoràmica ben rica i complexa, malgrat els daltabaix produïts per la dictadura de José Antonio Primo de Rivera, la Guerra Civil i la dictadura de Francisco Franco. Aquesta és, també, una centúria plena de novetats tecnològiques que influiran en el teatre, com ara l’expansió del cinema i de la televisió, elements amb els quals interactuarà.



En el període que abasta aquest capítol, de principi s de segle a la guerra civil, conflueixen diversos corrents: el teatre modernista, els intents dels noucentistes, l’alta comèdia, el teatre dels nous dramaturgs apareguts durant la república, el teatre popular o de consum majoritari i el que practiquen algunes personalitats més aïllades com Sagarra. El punt unitari d’aquesta tipologia tan diversa és la descripció que ofereix de tota una realitat social.



Molts dels dramaturgs catalans intenten de donar entrada als moviments dramàtics contemporanis, però sovint es troben paralitzats per la imitació o per una deficient comprensió de les noves estètiques. Així, la trajectòria del teatre català del Modernisme a la Guerra Civil és un procés d’as sajos i de recerca cap a la normalitat, que en esclatar la guerra es truncarà. Aquest camí tenia, entre d’altres, tres objectius. En primer lloc aconseguir que el teatre en català s’estabilitzés. En segon lloc, confegir un repertori d’obres en què s’aplegués, d’una banda, els nous moviments dramàtics europeus. En darrer lloc, es busca de fer viable una plataforma estable per al teatre català perquè pogués inserir-se, com un element més, en una societat amb vocació de normalitat i de progrés.



Pel que fa a l’estructura, durant la dècada dels anys 1910, es van inaugurar noves sales de teatre que van contribuir al manteniment de la difusió i del consum del teatre espanyol. Altrament, tot i que el teatre català experimentà una política d’institucionalització, aquesta no s’acabà de resoldre, ja que el cop d’estat del general Primo de Rivera truncà la continuïtat . Quan esclatà la Guerra Civil, les lluites polítiques i sindicals de la rereguarda van obstaculitzar la política teatral que sols oferí una tardana convocatòria de concursos i premis.



El teatre que va des dels inicis del segle XX fins a l’acabament de la Guerra Civil ofereix una mostra ben diversa d’estructura, formes i orientacions. En primer lloc el teatre modernista ofereix dos corrents, el naturalista i el simbolista. El naturalisme té una forta incidència en les reivindicacions socials ment re que el simbolisme és un corrent influït per la teoria de l’art per l’art i és un tipus de teatre més elitista i figuratiu. La plataforma cabdal amb què es desenvolupà el Modernisme teatral fou el Teatre Íntim d’Adrià Gual. Durant el periode noucentista s’hi troba la dualitat, per una banda, de l’establiment de plataformes des de la mancomunitat , i, per altra, de la minva de producció dramàtica respecte de la lírica. En correlació amb l’actitud literària, el teatre que es propugna és de caràcter poètic i tarannà classicitzant sempre des de la premissa d’allunyar-se d’un teatre realista.



Al llar g del s anys vint s’observa la continuïtat de la proposta dramàtica de la comèdia de costums. Així mateix l’empresari Josep Canals, àvid de l’èxit econòmic de la seva empresa , va vehicular dues manifestacions de caràcter programàtic: el teatre poètic , conreat per Josep Maria de Sagarra, i l’alta comèdia burgesa desenvolupada per Carles Soldevila. Aquest tipus de peces es van refermant d’elements crítics amb l’adveniment de la República, moment en què s’afavoreix un teatre de crítica social. Des d’aquest es plantegen els conflictes de la classe treballadora i s’ofereix una visió sarcàstica de la burgesia, de la mà d’autors com Joan Oliver. Aquestes activitats són truncades per l’esclat de la Guerra Civil durant la qual el teatre que arriba als escenaris és condicionat per aquesta.





Usau els documents pertinents del repositori:

14. El teatre des del modernisme fins a la Guerra Civil. Josep Ma de Sagarra
14. El teatre després del Modernisme
Teatre dels anys anys 20 i 30
Josep Maria de Sagarra, per Marina Gustà
Joan Oliver, per Josep Maria Ripoll

Josep Maria de Sagarra

Vegeu  El cafè de la Marina

Vegeu també La Rambla de les Floristes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada