“Puix que parla català, Déu li don glòria”, deia el vell eslògan de la Renaixença (segle XIX). Un segle més tard, Joan Fuster (el genial escriptor de Sueca) el retreia en un decasíl·lab que rebaixava amb prudència els excessos romàntics: “puix parla català, vegem què ha dit”.
Aquest lloc vol ser fruit de la tasca d'aprenentatge en l'assignatura de Llengua Catalana i Literatura 1. Procurarem, sobretot, que estigui expressada en la millor llengua de què serem capaços, i procurarem també que, més que no les raons essencialistes del XIX, ens hi mogui una d'estrictament funcional: ser d'utilitat al cibernavegant que hi guaita.
Aquest lloc vol ser fruit de la tasca d'aprenentatge en l'assignatura de Llengua Catalana i Literatura 1. Procurarem, sobretot, que estigui expressada en la millor llengua de què serem capaços, i procurarem també que, més que no les raons essencialistes del XIX, ens hi mogui una d'estrictament funcional: ser d'utilitat al cibernavegant que hi guaita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada