Tema 12 La literatura de preguerra. La poesia postsimbolista. Carles Riba et alii

Es pot concloure que el Simbolisme fou un moviment que aprofità i reciclà bona part dels elements formals i del contingut de les tendències precedents; tanmateix, suposà una reacció en contra d’elles. Entre les aportacions fonamentals al panorama literari hi ha la poesia pura, és a dir, la poesia que, absolutament independent de la realitat quotidiana i racional, i estèticament completa, és vàlida per ella mateixa sense necessitat de recórrer al seu significat. 

Aplicat al context de Catalunya, el Postsimbolisme està marcat per l’abandonament progressiu de les fórmules noucentistes que havien inaugurat el segle i per l’adopció dels patrons estètics europeus. Globalment, els poetes manifestaven una clara consciència postsimbolista i, a més, se sentien coneixedors dels motius que condicionaven la nova poesia; es tractava d’una activitat purament espiritual i que obria la porta a la metafísica. En aquest sentit, els poetes catalans acolliren com a models els de Novalis i Hölderlin, sobretot a través de les traduccions de Riba i de Joan Crexells. De manera semblant, prengueren els plantejaments dels simbolistes francesos com Baudelaire, Rimbaud, Mallarmé i dels seus deixebles Valéry, Rilke i Yeats. Rilke, per la seva banda, fou adorat per autors nacionals com Marià Manent, que el va considerar com “un dels esperits més lúcids i penetrants de l’Europa contemporània”. 

Riba fou, sens dubte, l’autor més complet de l’àmbit cultural català, de fet el seu mestratge és a hores d’ara inqüestionable. La seva basta obra inclou manifestacions de gairebé tots els gèneres literaris. Així es reparteix entre poemes, relats, articles de crítica literària i traduccions, a més d’una interessant correspondència privada. Altres autors importants d’aquest moment varen ser Marià Manent, Tomàs Garcés, Clementina Arderiu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres, Agustí Bartra, Joan Teixidor, Salvador Espriu o Joan Vinyoli. Aquests poetes signifiquen la fi de les propostes noucentistes i la consecució d’un lloc entre les literatures internacionals.

 Usau els documents pertinents del repositori:

8. La poesia després del Noucentisme.

La literatura de preguerra. La poesia postnoucentista.

La renovació estètica dels anys vint i trenta, per Jaume Aulet

La poesia dels anys vint i trenta, per Xavier Lloveras

Carles Riba, per Jordi Malé

Carles Riba, per Antoni Comas

Josep Maria de Sagarra, per Marina Gustà

Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu

 

Carles Riba, passió i lucidesa

   


Carles Riba - Poemes Amb La Veu Del Poeta (1964)

   



Bartomeu Rosselló-Pòrcel 

Tema 11 Literatura catalana: Avantguarda

Durant els darrers anys del segle XIX i el primer terç del segle XX es van succeir un continu d’esdeveniments bèl·lics que provocaren un daltabaix de l’organització econòmica, política i social. Així, la 1a Guerra Mundial, les revolucions obreres, la crisi econòmica de 1929 i el naixement de les ideologies totalitàries, com l’estalinisme i el

feixisme, constituïren el germen d’una nova societat molt més dinàmica. A Catalunya, un cop superada la dictadura de Primo de Rivera, es va fundar el 1931 Esquerra Republicana de Catalunya per Lluís Companys, Francesc Macià i Bonaventura Gassol. Aquest partit esdevingué hegemònic arran de la crisi econòmica de 1929 i de la proclamació de la II República.

Els canvis experimentats per la societat durant el període d’entreguerres (1918 -1939) no van tenir paral·lel en el món de la cultura. Art i literatura romanien ancorats en el respecte a la tradició i a les convencions clàssiques, amb un predomini de la idea de l’academicisme i de culte a tots els segles de tradició occidental. No obstant això, aviat sorgirien els moviments d’Avantguarda, amb plantejaments ben innovadors, que revolucionarien el panorama artístic.

Els moviments d’Avantguarda es van desenvolupar a Europa entre 1909 i 1940, motivats pel seguit d’esdeveniments explicats suara. Es caracteritzen per ser heterogenis, caòtics, contradictoris i destructius. Tot i les diferències evidents, els ismes presenten trets comuns com són el desig de ruptura amb la tradició artística, el rebuig del model cultural burgès i l’afany de recerca de noves formes d’expressió basades en l’experimentalisme formal, en l’exaltació de la novetat i de l’originalitat, i en la destrucció dels compartiments estancs en què hom havia aïlla t les distintes arts. Els que més han transcendit són quatre: cubisme, futurisme, dadaisme i surrealisme.

En definitiva, les avantguardes catalanes no organitzaren mai un front coherent de lluita, ni van aconseguir una autèntica incidència social. Les tendències avantguardistes gairebé mai no van eixir de Barcelona, l’única ciutat amb capacitat per assumir la iniciativa de revolució cultural. D’altra banda, no es pot oblidar que moltes vegades l’originalitat catalana es redueix a la còpia i la barreja dels textos importats amb els d’aquí. Tanmateix, la literatura catalana compta amb aportacions valuoses en el panorama internacional en diverses manifestacions artístiques.

Destaquen, si més no, Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix.

 
Documents:
J. V. Foix és un poeta vinculat a l'antiga vila de Sarrià, però totalment obert als corrents europeus. En aquest vídeo es fa un resum dels principals trets de la vida i l'obra de Foix.

Història i textos:

Els moviments d'avantguarda
Manisfestos i altres escrits de les avantguardes

 Usau els documents pertinents del repositori:

9. L'avantguardisme
Tema 12. L'avantguardisme 
L'avantguardisme. Influència del futurisme i el cubisme literari, per Ferran Gadea
La literatura d'avantguarda a Catalunya i els seus òrgans de difusió, per Carme Arenas
La continuació de l’avantguardisme. Influència del dadaisme, per Glòria Bordons
J.V. Foix, per Manuel Guerrero
Joan Salvat-Papasseit i la contradicció, per Anton Carrera
Guia de lectura de El poema de La rosa als llavis, de Salvat-Papasseit
Exemples de cal·ligrama
Manifestos futuristes
Manifest Groc