divendres, 12 de desembre del 2014
Categories gramaticals, categories estructurals, categories funcionals
Quantes i quines són les categories gramaticals? Quines estructures vertebren? Amb quina funcionalitat sintàctica?
dijous, 11 de desembre del 2014
Les tipologies textuals
En expressar-nos, tant oralment com per escrit, adoptam unes estratègies discursives pròpies de l'objecte comunicatiu que encalçam. S'han establert tipologies de moltes menes, entre les quals destaca la de John M. Adam, que ha esdevengut la més significativa. Heus aquí un esquema que en resum les més freqüentades escolarment parlant.
Ramon Llull, una línia del temps
Ramon lo foll, Phantasticus, el
qui fixa les bases d'una prosa catalana culta, hàbil tant per a la
ciència enciclopèdica medieval com per a la mística d'expressió lírica i
la ficció novel·lesca. És a dir, l'autor de l'Art arborescent en les seves múltiples variacions, però també del Blanquerna (i, per tant, del devocionari místic Llibre d'Amic e Amat), i del Fèlix (i, inclusivament, de l'apòleg Llibre de les bèsties).
Un home de tanta longevitat que tengué no únicament temps per escriure
dues-centes i un llarg escaig d'obres en llatí, àrab i, és clar, en
català (insistim-hi: per més que devia comptar amb precedents que no han
pervengut, ho fa d'una manera inaugural per a la nostra literatura),
sinó també per trescar obstinadament el món cristià i les terres
d'infidels a fi de convèncer tothom que tenia la manera de demostrar
racionalment l'existència de Déu.
divendres, 21 de novembre del 2014
L'edat mitjana: una línia temporal
Vegem un esquema de línia temporal on s'arrengleren els fets històrics del país conjuntament amb l'evolució lingüística i la producció literària de prop de sis segles d'esplendor.
Tema Prosa religiosa
Tema Prosa cavalleresca
dijous, 20 de novembre del 2014
Uns quants conceptes de mètrica i poètica
Comencem per la bona escriptura
Comencem per la bona escriptura, per allò que ens cal fer per redactar textos amb alta vocació comunicativa, és a dir, amb ganes de deixar-se entendre. La claredat expressiva, per tant, ha de ser el nostre nord; i no l'abastarem si no sabem de primer què pretenem comunicar i si, després, no fem per dominar-ne l'exacta expressivitat. No és una tasca simple ni espontània: exigeix pràctica i tenacitat per aconseguir resultats bons.
Vegem uns quants consells sobre textualització.Ciceró, De finibus bonorum et malorum |
dijous, 13 de novembre del 2014
“Puix que parla català, Déu li don glòria”
“Puix que parla català, Déu li don glòria”, deia el vell eslògan de la Renaixença (segle XIX). Un segle més tard, Joan Fuster (el genial escriptor de Sueca) el retreia en un decasíl·lab que rebaixava amb prudència els excessos romàntics: “puix parla català, vegem què ha dit”.
Aquest lloc vol ser fruit de la tasca d'aprenentatge en l'assignatura de Llengua Catalana i Literatura 1. Procurarem, sobretot, que estigui expressada en la millor llengua de què serem capaços, i procurarem també que, més que no les raons essencialistes del XIX, ens hi mogui una d'estrictament funcional: ser d'utilitat al cibernavegant que hi guaita.
Aquest lloc vol ser fruit de la tasca d'aprenentatge en l'assignatura de Llengua Catalana i Literatura 1. Procurarem, sobretot, que estigui expressada en la millor llengua de què serem capaços, i procurarem també que, més que no les raons essencialistes del XIX, ens hi mogui una d'estrictament funcional: ser d'utilitat al cibernavegant que hi guaita.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)