divendres, 12 de desembre del 2014

dijous, 11 de desembre del 2014

Les tipologies textuals

En expressar-nos, tant oralment com per escrit, adoptam unes estratègies discursives pròpies de l'objecte comunicatiu que encalçam. S'han establert tipologies de moltes menes, entre les quals destaca la de John M. Adam, que ha esdevengut la més significativa. Heus aquí un esquema que en resum les més freqüentades escolarment parlant.



Ramon Llull, una línia del temps


Ramon Llull


Ramon lo foll, Phantasticus, el qui fixa les bases d'una prosa catalana culta, hàbil tant per a la ciència enciclopèdica medieval com per a la mística d'expressió lírica i la ficció novel·lesca. És a dir, l'autor de l'Art arborescent en les seves múltiples variacions, però també del Blanquerna (i, per tant, del devocionari místic Llibre d'Amic e Amat), i del Fèlix (i, inclusivament, de l'apòleg  Llibre de les bèsties). Un home de tanta longevitat que tengué no únicament temps per escriure dues-centes i un llarg escaig d'obres en llatí, àrab i, és clar, en català (insistim-hi: per més que devia comptar amb precedents que no han pervengut, ho fa d'una manera inaugural per a la nostra literatura), sinó també per trescar obstinadament el món cristià i les terres d'infidels a fi de convèncer tothom que tenia la manera de demostrar racionalment l'existència de Déu.


divendres, 21 de novembre del 2014

L'edat mitjana: una línia temporal



 

 

 




Vegem un esquema de línia temporal on s'arrengleren els fets històrics del país conjuntament amb l'evolució lingüística i la producció literària de prop de sis segles d'esplendor.







Tema Prosa religiosa

 Tema Prosa cavalleresca

 

dijous, 20 de novembre del 2014

Uns quants conceptes de mètrica i poètica

Uns quants conceptes de mètrica i poètica per acarar el comentari literari de textos poètics.
Vocabulari de poètica i mètrica
BARGALLÓ, Josep. Què és la mètrica: Introducció a la versificació catalana.                         Barcelona: Edicions 62, 2007.

Comencem per la bona escriptura

Comencem per la bona escriptura, per allò que ens cal fer per redactar textos amb alta vocació comunicativa, és a dir, amb ganes de deixar-se entendre. La claredat expressiva, per tant, ha de ser el nostre nord; i no l'abastarem si no sabem de primer què pretenem comunicar i si, després, no fem per dominar-ne l'exacta expressivitat. No és una tasca simple ni espontània: exigeix pràctica i tenacitat per aconseguir resultats bons. 
Vegem uns quants consells sobre textualització.

Ciceró, De finibus bonorum et malorum

dijous, 13 de novembre del 2014

“Puix que parla català, Déu li don glòria”

“Puix que parla català, Déu li don glòria”, deia el vell eslògan de la Renaixença (segle XIX). Un segle més tard, Joan Fuster (el genial escriptor de Sueca) el retreia en un decasíl·lab que rebaixava amb prudència els excessos romàntics: “puix parla català, vegem què ha dit”.
Aquest lloc vol ser fruit de la tasca d'aprenentatge en l'assignatura de Llengua Catalana i Literatura 1. Procurarem, sobretot, que estigui expressada en la millor llengua de què serem capaços, i procurarem també que, més que no les raons essencialistes del XIX, ens hi mogui una d'estrictament funcional: ser d'utilitat al cibernavegant que hi guaita.