divendres, 12 de desembre del 2014

dijous, 11 de desembre del 2014

Les tipologies textuals

En expressar-nos, tant oralment com per escrit, adoptam unes estratègies discursives pròpies de l'objecte comunicatiu que encalçam. S'han establert tipologies de moltes menes, entre les quals destaca la de John M. Adam, que ha esdevengut la més significativa. Heus aquí un esquema que en resum les més freqüentades escolarment parlant.



Ramon Llull, una línia del temps


Ramon Llull


Ramon lo foll, Phantasticus, el qui fixa les bases d'una prosa catalana culta, hàbil tant per a la ciència enciclopèdica medieval com per a la mística d'expressió lírica i la ficció novel·lesca. És a dir, l'autor de l'Art arborescent en les seves múltiples variacions, però també del Blanquerna (i, per tant, del devocionari místic Llibre d'Amic e Amat), i del Fèlix (i, inclusivament, de l'apòleg  Llibre de les bèsties). Un home de tanta longevitat que tengué no únicament temps per escriure dues-centes i un llarg escaig d'obres en llatí, àrab i, és clar, en català (insistim-hi: per més que devia comptar amb precedents que no han pervengut, ho fa d'una manera inaugural per a la nostra literatura), sinó també per trescar obstinadament el món cristià i les terres d'infidels a fi de convèncer tothom que tenia la manera de demostrar racionalment l'existència de Déu.