dijous, 11 de desembre de 2014

Ramon Llull, una línia del temps


Ramon Llull


Ramon lo foll, Phantasticus, el qui fixa les bases d'una prosa catalana culta, hàbil tant per a la ciència enciclopèdica medieval com per a la mística d'expressió lírica i la ficció novel·lesca. És a dir, l'autor de l'Art arborescent en les seves múltiples variacions, però també del Blanquerna (i, per tant, del devocionari místic Llibre d'Amic e Amat), i del Fèlix (i, inclusivament, de l'apòleg  Llibre de les bèsties). Un home de tanta longevitat que tengué no únicament temps per escriure dues-centes i un llarg escaig d'obres en llatí, àrab i, és clar, en català (insistim-hi: per més que devia comptar amb precedents que no han pervengut, ho fa d'una manera inaugural per a la nostra literatura), sinó també per trescar obstinadament el món cristià i les terres d'infidels a fi de convèncer tothom que tenia la manera de demostrar racionalment l'existència de Déu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada