Ramon lo foll, Phantasticus, el
qui fixa les bases d'una prosa catalana culta, hàbil tant per a la
ciència enciclopèdica medieval com per a la mística d'expressió lírica i
la ficció novel·lesca. És a dir, l'autor de l'Art arborescent en les seves múltiples variacions, però també del Blanquerna (i, per tant, del devocionari místic Llibre d'Amic e Amat), i del Fèlix (i, inclusivament, de l'apòleg Llibre de les bèsties).
Un home de tanta longevitat que tengué no únicament temps per escriure
dues-centes i un llarg escaig d'obres en llatí, àrab i, és clar, en
català (insistim-hi: per més que devia comptar amb precedents que no han
pervengut, ho fa d'una manera inaugural per a la nostra literatura),
sinó també per trescar obstinadament el món cristià i les terres
d'infidels a fi de convèncer tothom que tenia la manera de demostrar
racionalment l'existència de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada