Tema 3. Les quatre grans cròniques

Les quatre grans cròniques se situen cronològicament en els segles XIII i XIV, i són les que millor ens permeten seguir i comprendre el desenvolupament de la societat catalana en els aspectes polítics, econòmics, socials i militars. La majoria dels estudiosos coincideixen a suposar que, al costat de les cròniques llatines de caràcter erudit i destinades a ser llegides, existeixen a Catalunya una altra mena de cròniques de tipus popular, amb els recursos propis per ser memoritzades i recitades, pròximes al gènere de l’epopeia medieval. No mancaven en la nostra història els episodis ni els personatges adequats per esdevenir temes i herois èpics: la reconquesta de la terra en mans de sarraïns, la independència envers el domini franc, les conquestes dels regnes de Mallorca, València i Múrcia, la unió amb Aragó, el novel·lesc engendrament de Jaume I, etc. Hi havia, per tant, gust popular per les narracions èpiques, demostrat per la difusió de temes francesos i provençals, bons poetes capaços de compondre narracions de to elevat, nombrosos joglars per divulgar-les i un fons de fets històrics i de personalitats susceptibles de carregar-se d’elements llegendaris i d’esdevenir cançons de gesta. Tanmateix, 4 són els textos que ens han pervengut, lligats en cada moment a l'activitat de la corona. La temàtica de les quatre cròniques és comuna: les gestes o “feyts” dels reis del casal d’Aragó, podent ser la figura central el corresponent monarca, o bé, una dinastia sencera. Gràcies a molts aspectes temàtics i estilístics de les quatre cròniques, els estudiosos asseguren que van ser redactades en contacte molt directe amb el monarca. No s’explicaria l’aparició d’episodis o de reaccions personals que només el rei podia conèixer. Les coneixem sota la denominació de El llibre dels Feyts de Jaume I, la crònica de Bernat Desclot, la crònica de Ramon Muntaner, i la crònica de Pere el Cerimoniós. 

 Heus aquí el dispositiu visual de Marta Serra Binimelis, de 1r A, tot parlant-ne i comparant-les.