«La llengua materna», de Marian Aguiló i el comentari de text

Prèvia resolució de la prova simulacre inicial, cal acarar un mínim comentari del text del poeta vuitcentista mallorquí que s'hi inclou. Potser, a primer cop d'ull, la proposta de Sebastià Bech pugui semblar exigent, però, a fi de comptes, pot ser reduïda si convé als passos o fases següents:

1.- La comprensiva, a través d’una lectura activa pel que fa a la captació del discurs i del seu context (és a dir, una lectura que cerca pistes, si convé investigant mots al diccionari i informació concreta sobre el text, l’autor, el corrent estètic, l’època o període literari en què s’insereix. Fent un acostament mental suficient al moment de la producció del text, probablement ens sigui més fàcil l'assumpció de la imatge del món que proposa, és a dir, la descodificació dels codis formal, ideològic i simbòlic imbricats). Afegesc al post una breu semblança sobre l'autor a càrrec del poeta i crític mallorquí Josep Mª Llompart.

2.- La d'interpretació del discurs, analitzant-ne els diversos nivells de manipulació del codi lingüístic: 

             a) Estil expressiu o gènere com a tècnica de comunicació; 

             b) Pla fònic, tipogràfic i prosodemàtic o de relació so-contengut (és a dir, tot quan recurs se lliga a aquest subsistema de la llengua: mètrica —en tota la seva extensió: vers, metre, ritme, cesura, rima, estrofisme, relació vers-sintaxi, etc... — i metaplasmes o figures de dicció; 
          c) Pla morfosintàctic o de les figures retòriques que hi actuen per addició, omissió o supressió, repetició, substitució i permutació);

           d) Pla semàntic o de les figures que actuen sobre la significació i la lògica.

3.- L’anàlisi pragmàtica del text com a element de comunicació o de les seves estratègies expressives: registre lingüístic, funció lingüística i tipologia textual.

4.-  L’anàlisi estructural per determinar com progressa el significat, el sentit o contingut del text. Aquesta fase ja té a veure amb allò que anomenam el CONTINGUT del discurs.

Intenta seguir aquestes pautes i, amb les observacions al respecte fetes, REDACTA un text de comentari que persegueixi la màxima QUALITAT INFORMATIVA, ARGUMENTATIVA i EXPRESSIVA

— amb adequació al propòsit comunicatiu. És a dir: registre estàndard, precisió i objectivitat informatives per a un tema d’anàlisi històrica explorat a un nivell escolar i que ha de contemplar com a receptor una instància acadèmica superior (precisament la que t'ha d’avaluar: jo);

— amb coherència, això és, amb prou informació pertinent i de qualitat i prou rigorosa amb les fonts. Cosa que vol dir explicar-se amb idees clares, argumentades i exemplificades i anotades, si cal citar-ne la procedència; tot això en la direcció de fer-la progressar, aquella informació objectiva, segons una obstinació impertorbable d’estructura lògica i ordenada;
 

— amb cohesió, és a dir, causa i alhora conseqüència molt ben imbricades de les propietats textuals anteriors (perquè ve a ser-ne com el ciment per a aquells maons), construint-ne un discurs que sintàcticament projecti tota la lògica argumentativa esmentada, a través d’un programa compacte d’expressió oracional (dels seus nexes, connectors intro i interoracionals i/o metatextuals) que tria amb minuciosa exactitud les peces de connexió o de lligam lèxico-sintàctic per dir únicament (i només amb els mots i les construccions sintàctiques pertinents i concatenats a l’efecte) allò que s’ha d’explicar, i fent-ho del mode més entenedor possible;

— finalment, cal que tot aquest nostre desplegament lingüístic solidifiqui en una expressió acurada, volem dir absolutament curosa amb la correcció gramatical a tots els nivells del sistema (ortogràfic, morfosintàtic i lèxic).

Marian Aguiló, per Llompart from jmpinya