Jaume Roig i Joan Roís de Corella són els màxims exponents de la narrativa catalana en prosa i en vers del segle XV. La producció literària d’ambdós, tot i ser divergent pel que fa a la temàtica, demostra que hi havia una constant ebullició literària a la Corona d’Aragó, i en particular al Regne de València. Els cercles literaris de Bernat Fenollar i de Berenguer Mercader no fan més que subratllar la importància de la literatura per a l’emergent classe burgesa valenciana.
Paradoxalment, la producció literària de Roig i de Corella culmina el període daurat de les nostres lletres, ja que els esdeveniments polítics derivats de la unió amb la corona castellana, propiciaran una progressiva substitució lingüística. Això ja s’entreveu en l’obra d’alguns dels autors que ens han ocupat, atès que incorporen tímidament castellanismes lèxics a la seva producció.
Amb la desaparició de Corella, els crítics assenyalen l’inici del declivi en la qualitat de la literatura catalana. Caldrà viure l’agonia de tres segles durant l’Edat Moderna fins que arribi l’oda "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau, que marcarà l’escopetada de sortida envers la recuperació literària del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada