dimecres, 25 de novembre del 2015

Tema 3 Literatura catalana: El teatre del segle XIX. Frederic Soler. Els autors mallorquins. Àngel Guimerà



El gènere teatral presenta un doble vessant, el literari i l’espectacular. Això justifica que a llarg del tema s’hagi analitzat no sols la temàtica i el tipus de produccions, sinó també la configuració escènica que s’origina en aquest període.
El període que hem estudiat suposa un punt d’inflexió en la concepció del fet escènic, especialment des de França, i a partir de figures com Víctor Hugo. És l’època de lluïment de l’actor, de les acotacions, de l’aparició de la figura del director escènic i, sobretot, de la renovació escenogràfic que inclou els efectes especials.
Pel que fa a Catalunya, l’escena acull dues línies ben concretes i diferenciades: la culta i la popular. La línia culta, trobarà en el drama modern la seva forma d’expressió bàsica, mentre que el sainet serà el gènere, per antonomàsia, de les produccions de tarannà popular. Tot i això, amb dues tendències conflueixen en un punt: el precedent del sainet serà cabdal per a facilitar l’aparició del drama burgès i per a desenvolupar els trets d’una dramatúrgia estesa a tots els gèneres.

Per altra banda, a Catalunya on nacionalisme s’havia unit a Romanticisme, la història medieval és àmpliament utilitzada com a mostra d’una plenitud que havia de madurar en els temps moderns. Amb tot això, molts dels supòsits de la Renaixença ocupen l’escenari.

El teatre de Frederic Soler experimentarà tot tipus de processos: tant de posicionament ideo lògic, com de línia argumental. Possiblement, les grans innovacions que Soler aporta a l’escena catalana són de tall escènic. La crítica ha utilitzat el mot pitarrisme com a sinònim de mal gust, oportunisme i migradesa. Tanmateix, i encara que siguin uns arguments vàlids, cal valorar Soler com a l’iniciador que va ser del teatre català modern i com a la figura que va dominar l’escena catalana durant un terç de segle.

La influència del Romanticisme s’anirà apaivagant progressivament, fins a davallar en un Realisme, enmig d’un trànsit tan subtil que serà difícil de fixar els orígens. Àngel Guimerà aprofitarà les darreres petjades del Romanticisme per emmarcar un teatre amb trets que l’aproximen al Naturalisme.
El tarannà polític, la tensió tràgica de les obres i el tractament que atorga als personatges han afavorit que la seva obra hagi estat traduïda a totes les llengües occidentals i se’l contempli com a dramaturg universal. A banda de ser considerat l’autor més important no sols del teatre català, sinó de tota la Península, en el seu temps.

Història i textos:

Les diversions de lasocietat del XIX. El teatre: Frederic Soler "Pitarra", Àngel Guimerà.


Usau els documents pertinents del repositori:
- Resum de literatura Segle XIX                
- Cronologia literatura catalana XIX-XX
- Tema 3. El teatre del segle XIX. Frederic Soler. Els autors mallorquins. Àngel Guimerà
- Segle XIX. Àngel Guimerà, per Ramon Bacardit




Edu3.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada