Durant els darrers anys del segle XIX i el primer terç del segle XX
es van succeir un continu d’esdeveniments bèl·lics que provocaren un daltabaix
de l’organització econòmica, política i social. Així, la 1a Guerra Mundial, les
revolucions obreres, la crisi econòmica de 1929 i el naixement de les
ideologies totalitàries, com l’estalinisme i el
feixisme, constituïren el germen d’una nova societat molt més
dinàmica. A Catalunya, un cop superada la dictadura de Primo de Rivera, es va
fundar el 1931 Esquerra Republicana de Catalunya per Lluís Companys, Francesc
Macià i Bonaventura Gassol. Aquest partit esdevingué hegemònic arran de la
crisi econòmica de 1929 i de la proclamació de la II República.
Els canvis experimentats per la societat durant el període d’entreguerres
(1918 -1939) no van tenir paral·lel en el món de la cultura. Art i literatura
romanien ancorats en el respecte a la tradició i a les convencions clàssiques,
amb un predomini de la idea de l’academicisme
i de culte a tots els segles de tradició
occidental. No obstant això, aviat sorgirien els moviments d’Avantguarda, amb
plantejaments ben innovadors, que revolucionarien el panorama artístic.
Els moviments d’Avantguarda es van desenvolupar a Europa entre 1909 i
1940, motivats pel seguit d’esdeveniments explicats suara. Es caracteritzen per
ser heterogenis, caòtics, contradictoris i destructius. Tot i les diferències
evidents, els ismes presenten
trets comuns com són el desig de ruptura amb la tradició artística, el rebuig
del model cultural burgès i l’afany de recerca de noves formes d’expressió
basades en l’experimentalisme formal, en l’exaltació de la novetat i de l’originalitat,
i en la destrucció dels compartiments estancs en què hom havia aïlla t les
distintes arts. Els que més han transcendit són quatre: cubisme, futurisme,
dadaisme i surrealisme.
En definitiva, les avantguardes catalanes no organitzaren mai un
front coherent de lluita, ni van aconseguir una autèntica incidència social.
Les tendències avantguardistes gairebé mai no van eixir de Barcelona, l’única
ciutat amb capacitat per assumir la iniciativa de revolució cultural. D’altra
banda, no es pot oblidar que moltes vegades l’originalitat catalana es redueix a la còpia i la barreja dels
textos importats amb els d’aquí. Tanmateix, la literatura catalana compta amb aportacions
valuoses en el panorama internacional en diverses manifestacions artístiques.
Destaquen, si més no, Joan Salvat-Papasseit
i J.V. Foix.
Documents:
J. V. Foix és un poeta vinculat a l'antiga vila de Sarrià, però totalment obert als corrents europeus. En aquest vídeo es fa un resum dels principals trets de la vida i l'obra de Foix.
Història i textos:
Usau els documents pertinents
del repositori:
9. L'avantguardisme
Tema 12. L'avantguardisme
L'avantguardisme. Influència del futurisme i el cubisme literari, per Ferran Gadea
La literatura d'avantguarda a Catalunya i els seus òrgans de difusió, per Carme Arenas
La continuació de l’avantguardisme. Influència del dadaisme, per Glòria Bordons
J.V. Foix, per Manuel Guerrero
Joan Salvat-Papasseit i la contradicció, per Anton Carrera
Guia de lectura de El poema de La rosa als llavis, de Salvat-Papasseit
Exemples de cal·ligrama
Manifestos futuristes
Manifest Groc
9. L'avantguardisme
Tema 12. L'avantguardisme
L'avantguardisme. Influència del futurisme i el cubisme literari, per Ferran Gadea
La literatura d'avantguarda a Catalunya i els seus òrgans de difusió, per Carme Arenas
La continuació de l’avantguardisme. Influència del dadaisme, per Glòria Bordons
J.V. Foix, per Manuel Guerrero
Joan Salvat-Papasseit i la contradicció, per Anton Carrera
Guia de lectura de El poema de La rosa als llavis, de Salvat-Papasseit
Exemples de cal·ligrama
Manifestos futuristes
Manifest Groc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada