Es
pot concloure que el Simbolisme fou un moviment que aprofità i reciclà bona
part dels elements formals i del contingut de les tendències precedents;
tanmateix, suposà una reacció en contra d’elles. Entre les aportacions
fonamentals al panorama literari hi ha la poesia pura, és a dir, la poesia que,
absolutament independent de la realitat quotidiana i racional, i estèticament
completa, és vàlida per ella mateixa sense necessitat de recórrer al seu
significat.
Aplicat al context de
Catalunya, el Postsimbolisme està marcat per l’abandonament progressiu de les
fórmules noucentistes que havien inaugurat el segle i per l’adopció dels
patrons estètics europeus. Globalment, els poetes manifestaven una clara
consciència postsimbolista i, a més, se sentien coneixedors dels motius que
condicionaven la nova poesia; es tractava d’una activitat purament espiritual i
que obria la porta a la metafísica. En aquest sentit, els poetes catalans
acolliren com a models els de Novalis i Hölderlin, sobretot a través de les traduccions de Riba i de Joan Crexells. De manera semblant,
prengueren els plantejaments dels simbolistes francesos com Baudelaire, Rimbaud, Mallarmé i dels seus
deixebles Valéry, Rilke i Yeats. Rilke, per la seva banda, fou adorat per autors
nacionals com Marià Manent, que el va
considerar com “un dels esperits més lúcids i penetrants de l’Europa
contemporània”.
Riba fou, sens dubte, l’autor més
complet de l’àmbit cultural català, de fet el seu mestratge és a hores d’ara
inqüestionable. La seva basta obra inclou manifestacions de gairebé tots els
gèneres literaris. Així es reparteix entre poemes, relats, articles de crítica
literària i traduccions, a més d’una interessant correspondència privada. Altres
autors importants d’aquest moment varen ser Marià
Manent, Tomàs
Garcés, Clementina
Arderiu, Bartomeu
Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres, Agustí Bartra, Joan
Teixidor, Salvador
Espriu o Joan
Vinyoli.
Aquests poetes signifiquen la fi de les propostes noucentistes i la consecució
d’un lloc entre les literatures internacionals.
Usau els documents pertinents
del repositori:
8. La poesia després del Noucentisme.
La literatura de preguerra. La poesia postnoucentista.
La renovació estètica dels anys vint i trenta, per Jaume Aulet
La poesia dels anys vint i trenta, per Xavier Lloveras
Carles Riba, per Jordi Malé
Carles Riba, per Antoni Comas
Josep Maria de Sagarra, per Marina Gustà
Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu
Carles Riba, passió i lucidesa
Carles Riba - Poemes Amb La Veu Del Poeta (1964)
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada