El teatre d’inicis del segle XX presenta una panoràmica ben rica i complexa, malgrat els daltabaix
produïts per la dictadura de José Antonio Primo de Rivera, la Guerra Civil i la
dictadura de Francisco Franco. Aquesta és, també, una centúria plena de
novetats tecnològiques que influiran en el teatre, com ara l’expansió del
cinema i de la televisió, elements amb els quals interactuarà.
En el període
que abasta aquest capítol, de principi s de segle a la guerra civil,
conflueixen diversos corrents: el teatre modernista, els intents dels
noucentistes, l’alta comèdia, el teatre dels nous dramaturgs apareguts durant
la república, el teatre popular o de consum majoritari i el que practiquen
algunes personalitats més aïllades com Sagarra. El punt unitari d’aquesta tipologia tan diversa és la descripció que ofereix
de tota una realitat social.
Molts dels
dramaturgs catalans intenten de donar entrada als moviments dramàtics
contemporanis, però sovint es troben paralitzats per la imitació o per una
deficient comprensió de les noves estètiques. Així, la trajectòria del teatre català
del Modernisme a la Guerra Civil és un procés d’as sajos i de recerca cap a la
normalitat, que en esclatar la guerra es truncarà. Aquest camí tenia, entre d’altres,
tres objectius. En primer lloc aconseguir que el teatre en català s’estabilitzés.
En segon lloc, confegir un repertori d’obres en què s’aplegués, d’una banda,
els nous moviments dramàtics europeus. En darrer lloc, es busca de fer viable
una plataforma estable per al teatre català perquè pogués inserir-se, com un
element més, en una societat amb vocació de normalitat i de progrés.
Pel que fa a l’estructura,
durant la dècada dels anys 1910, es van inaugurar noves sales de teatre que van
contribuir al manteniment de la difusió i del consum del teatre espanyol.
Altrament, tot i que el teatre català experimentà una política d’institucionalització,
aquesta no s’acabà de resoldre, ja que el cop d’estat del general Primo de
Rivera truncà la continuïtat . Quan esclatà la Guerra Civil, les lluites
polítiques i sindicals de la rereguarda van obstaculitzar la política teatral
que sols oferí una tardana convocatòria de concursos i premis.
El teatre que va
des dels inicis del segle XX fins a l’acabament de la Guerra Civil ofereix una
mostra ben diversa d’estructura, formes i orientacions. En primer lloc el
teatre modernista ofereix dos corrents, el naturalista i el simbolista. El
naturalisme té una forta incidència en les reivindicacions socials ment re que
el simbolisme és un corrent influït per la teoria de l’art per l’art i és un
tipus de teatre més elitista i figuratiu. La plataforma cabdal amb què es
desenvolupà el Modernisme teatral fou el Teatre Íntim d’Adrià Gual. Durant el
periode noucentista s’hi troba la dualitat, per una banda, de l’establiment de
plataformes des de la mancomunitat , i, per altra, de la minva de producció
dramàtica respecte de la lírica. En correlació amb l’actitud literària, el
teatre que es propugna és de caràcter poètic i tarannà classicitzant sempre des
de la premissa d’allunyar-se d’un teatre realista.
Al llar g del s
anys vint s’observa la continuïtat de la proposta dramàtica de la comèdia de
costums. Així mateix l’empresari Josep Canals, àvid de l’èxit econòmic de la
seva empresa , va vehicular dues manifestacions de caràcter programàtic: el
teatre poètic , conreat per Josep Maria
de Sagarra, i l’alta comèdia burgesa desenvolupada per Carles Soldevila. Aquest tipus de peces es van refermant d’elements
crítics amb l’adveniment de la República, moment en què s’afavoreix un teatre
de crítica social. Des d’aquest es plantegen els conflictes de la classe
treballadora i s’ofereix una visió sarcàstica de la burgesia, de la mà d’autors
com Joan Oliver. Aquestes activitats
són truncades per l’esclat de la Guerra Civil durant la qual el teatre que
arriba als escenaris és condicionat per aquesta.
Usau els documents pertinents del repositori:
14. El teatre des del modernisme fins a la Guerra Civil. Josep Ma de Sagarra
14. El teatre després del Modernisme
Teatre dels anys anys 20 i 30
Josep Maria de Sagarra, per Marina Gustà
Joan Oliver, per Josep Maria Ripoll
Josep Maria de Sagarra
Vegeu El cafè de la Marina
Vegeu també La Rambla de les Floristes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada