15 Literatura catalana: L’assaig i el periodisme al segle XX

Ningú no dubta de la importància que ha tingut el periodisme en la normalització de la llengua. La història del periodisme català ha anat aparellada a la història del país i, sovint, els periodistes que han fet ús de la nostra llengua han hagut de patir en carn pròpia la repressió envers la nostra identitat lingüística i sociocultural.

Durant el segle XIX, el diari portaveu de la burgesia catalana fou “Diario de Barcelona”, en el qual va escriure l’il·lustre poeta Joan Maragall. La primera mostra de periodisme en català serà “Diari Català”, gràcies a la tasca de Valentí Almirall. A aquest diari seguiria la publicació periòdica “La Renaixensa” i, sobretot, “La Veu de Catalunya”, rere la qual hi havia els articles d’Enric Prat de la Riba, que contribuirien a promoure la negociació d’un estatus polític autònom a Catalunya respecte de Madrid. En “La Veu de Catalunya” col·laboraren Raimon Casellas i Eugeni d’Ors, qui publicà les seves famoses gloses, exemple paradigmàtic del periodisme d’opinió noucentista.

En aquells moments, Miquel dels Sants Oliver ingressà en “La Vanguardia” i inicià el conreu d’un periodisme documentat i rigorós que empeltà amb els corrents periodístics que es donaven simultàniament a Europa. Oliver incorporà al planter de periodistes de “La Vanguardia” Gaziel, pseudònim d’Agustí Calvet i Pasqual, un home que havia reportat als catalans les incidències de la I Guerra Mundial. Gaziel patí les conseqüències d’haver estat un bon periodista quan, acabada la Guerra Civil, se li obri un expedient de responsabilitats polítiques que el menà a un exili interior. La Guerra Civil tingué també conseqüències dramàtiques per a Antoni Rovira i Virgili, i per a Carles Rahola i Llorens, l’exili i l’execució respectivament.

El panorama que deixà a casa nostra el desenllaç de la Guerra Civil i la dictadura del general Franco fou desèrtic per a la producció periodística en català. Cal esmentar el setmanari “Destino”, editat a Barcelona i en el qual s’aplegaren col·laboracions de periodistes diversos. De tots ells, cal destacar Josep Pla, probablement la figura més important del periodisme de postguerra i un dels intel·lectuals més rellevants de la cultura catalana del segle XX, juntament amb Joan Fuster, que durant la postguerra col·laborava amb diferents publicacions del País Valencià.

L’avinentesa de la democràcia ha dut aparellada la normalització lingüística. La premsa ha jugat un paper força important en el redreçament sociopolític i lingüístic del país, car ha difós diferents propostes d’estàndards lingüístics que han contribuït a fer del català una llengua apta per a la difusió de les notícies que envolten la societat, tasca per a la qual ha aprofitat el periodisme al llarg de la seva història.

Usau els documents pertinents del repositori:


15. L'assaig i el periodisme en català en el segle XX
15. L’assaig i el periodisme al segle XX
Josep Pla, per Cristina Badosa
Josep Maria de Sagarra, per Marina Gustà
Joan Oliver, per Josep Maria Ripoll
Joan Fuster. L’escriptura assagística, per Vicent Salvador
L'experiència de l'exili i la prosa, per Maria Campillo
L'edició catalana i la censura franquista


Josep Pla

 
Vegeu també Josep Pla, una ombra en el paisatge