Tema 9 Literatura catalana: L’Escola Mallorquina. Miquel Costa i Llobera. Joan Alcover.

No es pot parlar d’un moviment modernista cohesionat i fort a les Balears a finals del segle XIX. De fet, el grup modernista sorgit a les Balears fou petit i trobà moltes dificultats per tal d’integrar-se en la seva societat. Tanmateix, autors com Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar, Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera, sense haver assumit un vertader programa modernista, renovaren i actualitzaren la literatura mallorquina.

Tots quatre foren els capdavanters de l’anomenada Escola Mallorquina. Aquesta denominació designava el conjunt de la creació literària insular del segle XIX en llengua catalana. A poc a poc, aquest concepte va ser posat en circulació en els nuclis literaris barcelonins entès com un model ideològic i estètic per a la poesia, que sol destacar l’obra d’Alcover i de Costa. En efecte, va passar a designar una concepció precisa de poesia que defensaven, de fet, pocs poetes mallorquins.

Com s’ha dit, en un primer moment l’escola va suposar un clar model ideològic. A Alomar li va servir per potenciar una base política nacionalista: la idea d’incorporar Mallorca en un projecte nacional català. Tanmateix, aquesta idea no va tenir els efectes esperats i derivà cap a una lectura diferent a la que va propugnar aquest.

Seran Costa i Llobera i Alcover, ja ho dèiem, els qui acabaran fent seu el concepte d’Escola Mallorquina.

El concepte acabà designant els trets comuns de la poesia escrita en català a Mallorca a partir de 1900 fins a la postguerra.

Els trets estilístics d’aquesta escola es caracteritzaven sobretot per la rigorositat acadèmica, per la utilització d’una temàtica que es basava en la idealització del paisatge com a emblema constant, deixant de banda temes tan usuals en la poesia del moment, com l’amor passional o la religió. Al llarg del tema, per tant, es destaquen aquests poetes que van ser considerats capdavanters de l’Escola Mallorquina.

Miquel Costa fou el pontífex màxim d’aquesta i poc després se li afegí Alcover. Ambdós representen el fonament principal d’aquesta poesia. De fet, els trets estilístics característics de la poesia de l’Escola parteixen, com s’ha vist, de la deixa d’aquest dos autors.

Contribuïren també a aquesta tasca altres dos poetes com Sants Oliver i Gabriel Alomar. Miquel dels Sants Oliver, tot i ser una figura capdavantera que empentà la literatura a Mallorca, va tenir un reconeixement com a poeta molt limitat.

Alomar va ser qui va tenir una actitud més polèmica dintre de la vida cultural del moment. La seva obra entrà de ple en el Modernisme amb pocs contactes amb la tradició anterior mallorquina. De fet, va ser ell el que donà i revestí de sentit modern l’Escola Mallorquina.

Usau els documents pertinents del repositori:

-  La poesia modernista, un ventall d'estètiques. L'escola mallorquina, Llorenç Soldevila
-  6. L'Escola Mallorquina
-  Joan Alcover, per Antoni Comas
- Notes a Cap al tard, de Josep Mª Llompart
- Miquel Costa i Llobera, per Antoni Comas

Tema 7 Literatura catalana: La novel·la modernista. Víctor Català. Prudenci Bertrana. Joan Puig i Ferreter.

Per concloure, es pot afirmar que la novel·la va assolir certa estabilitat durant el període modernista. Els escriptors van superar tota una sèrie de dificultats que fins aquell moment havien impossibilitat el conreu del gènere narratiu. Diversos entrebancs com la precarietat del mercat literari, la manca de públic lector suficient, la impossibilitat de professionalització de l’escriptor, la manca de tradició i, com no, la crisi del positivisme i del naturalisme literari; negaven la pràctica del gènere novel·lístic. Aquests factors justifiquen la cronologia de la narrativa modernista que, gairebé, veu llum quan es fornien les bases d’un nou moviment, el Noucentisme.

Tanmateix, a poc a poc, la situació anà millorant i els intel·lectuals modernistes, a partir d’alguns elements de la narrativa naturalista-realista anterior, crearen uns models vàlids per exposar els seus postulats. La novel·la passà de la descripció del món real a la suggestió, ara es tractava de reflectir les impressions que el món exterior causava en els personatges de les narracions. S’incorporaren elements pertanyents al Simbolisme, com el poema en prosa, cosa que va contribuir a la idea de “desnovel·lització”. A més, tota novel·la modernista presentarà, d’una manera o d’una altra, una de les premisses del moviment: l’enfrontament entre l’artista i la societat. L’individualisme i el vitalisme van ser dos dels trets més característics de la novel·la.

La narrativa modernista ofereix tot un ventall de tendències: novel·la decadentista, novel·la ciutadana, novel·la costumista i novel·la rural. Cal destacar la importància d’aquesta última ja que s’inclouen obres com Els sots feréstecs (de Raimon Casellas), Josafat (de Prudenci Bertrana) o Solitud (de Víctor Català), novel·les d’una importància cabdal per a la literatura catalana contemporània.

Per últim, no es pot oblidar la figura de Joan Puig i Ferreter, considerat com el millor novel·lista de la primera meitat del segle XX. Com assenyala Fuster, Puig i Ferreter va ser un modernista ressagat, les seves novel·les, d’una alta qualitat literària, van ser escrites a partir de l’any 1924 però, segueixen els postulats estètics modernistes.

Malauradament, el retard que va patir la producció novel·lística modernista la féu coincidir gairebé amb el naixement del Noucentisme. Els intel·lectuals modernistes es van veure distanciats del món literari i, en certa mesura, marginats pels joves noucentistes. És més, la jerarquització dels gèneres que es va produir durant el Noucentisme, en la qual es donava preponderància de nou a la poesia, el gènere narratiu va rebre les conseqüències. D’aquesta manera es va perdre la poca estabilitat que la novel·lística havia assolit amb el Modernisme.


Història i textos:
La literatura modernista: narrativa.

Usau els documents pertinents del repositori:

- Resum de literatura Segle XIX                

- Cronologia literatura catalana XIX-XX
- 5. El modernisme català. Poesia, teatre, narrativa 
- La prosa modernista, un concepte polièdric, per Lluïsa Julià
- Lectura de Josafat, de Prudenci Bertrana per Montserrat Corrius et alii
- Víctor Català, per Antoni Comas
- Santiago Rusiñol, per Margarida Casacuberta


Fragment de Solitud, de Víctor Català

Les actrius Emma Vilarasau i Àngels Gonyalons, en dos monòlegs de Víctor Català