No es pot parlar d’un moviment modernista cohesionat i fort a les
Balears a finals del segle XIX. De fet, el grup modernista sorgit a les Balears
fou petit i trobà moltes dificultats per tal d’integrar-se en la seva societat.
Tanmateix, autors com Miquel dels Sants
Oliver, Gabriel Alomar, Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera, sense haver assumit un vertader programa
modernista, renovaren i actualitzaren la literatura mallorquina.
Tots quatre foren els capdavanters de l’anomenada Escola Mallorquina.
Aquesta denominació designava el conjunt de la creació literària insular del
segle XIX en llengua catalana. A poc a poc, aquest concepte va ser posat en
circulació en els nuclis literaris barcelonins entès com un model ideològic i
estètic per a la poesia, que sol destacar l’obra d’Alcover i de Costa. En
efecte, va passar a designar una concepció precisa de poesia que defensaven, de
fet, pocs poetes mallorquins.
Com s’ha dit, en un primer moment l’escola va suposar un clar model
ideològic. A Alomar li va servir per potenciar una base política nacionalista:
la idea d’incorporar Mallorca en un projecte nacional català. Tanmateix,
aquesta idea no va tenir els efectes esperats i derivà cap a una lectura
diferent a la que va propugnar aquest.
Seran Costa i Llobera i Alcover, ja ho dèiem, els qui acabaran fent
seu el concepte d’Escola Mallorquina.
El concepte acabà designant els trets comuns de la poesia escrita en
català a Mallorca a partir de 1900 fins a la postguerra.
Els trets estilístics d’aquesta escola es caracteritzaven sobretot
per la rigorositat acadèmica, per la utilització d’una temàtica que es basava
en la idealització del paisatge com a emblema constant, deixant de banda temes
tan usuals en la poesia del moment, com l’amor passional o la religió. Al llarg
del tema, per tant, es destaquen aquests poetes que van ser considerats
capdavanters de l’Escola Mallorquina.
Miquel Costa fou el pontífex màxim d’aquesta i poc després se li
afegí Alcover. Ambdós representen el fonament principal d’aquesta poesia. De
fet, els trets estilístics característics de la poesia de l’Escola parteixen,
com s’ha vist, de la deixa d’aquest dos autors.
Contribuïren també a aquesta tasca altres dos poetes com Sants Oliver
i Gabriel Alomar. Miquel dels Sants Oliver, tot i ser una figura capdavantera
que empentà la literatura a Mallorca, va tenir un reconeixement com a poeta
molt limitat.
Alomar va ser qui va tenir una actitud més polèmica dintre de la vida
cultural del moment. La seva obra entrà de ple en el Modernisme amb pocs
contactes amb la tradició anterior mallorquina. De fet, va ser ell el que donà
i revestí de sentit modern l’Escola Mallorquina.
Usau els documents pertinents del repositori:
- La poesia modernista, un ventall d'estètiques. L'escola mallorquina, Llorenç Soldevila
- 6. L'Escola Mallorquina
- Joan Alcover, per Antoni Comas
- Notes a Cap al tard, de Josep Mª Llompart
- Miquel Costa i Llobera, per Antoni Comas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada