Per concloure, es pot afirmar que la novel·la va assolir certa estabilitat durant el període modernista. Els escriptors van superar tota una sèrie de dificultats que fins aquell moment havien impossibilitat el conreu del gènere narratiu. Diversos entrebancs com la precarietat del mercat literari, la manca de públic lector suficient, la impossibilitat de professionalització de l’escriptor, la manca de tradició i, com no, la crisi del positivisme i del naturalisme literari; negaven la pràctica del gènere novel·lístic. Aquests factors justifiquen la cronologia de la narrativa modernista que, gairebé, veu llum quan es fornien les bases d’un nou moviment, el Noucentisme.

Tanmateix, a poc a poc, la situació anà millorant i els intel·lectuals modernistes, a partir d’alguns elements de la narrativa naturalista-realista anterior, crearen uns models vàlids per exposar els seus postulats. La novel·la passà de la descripció del món real a la suggestió, ara es tractava de reflectir les impressions que el món exterior causava en els personatges de les narracions. S’incorporaren elements pertanyents al Simbolisme, com el poema en prosa, cosa que va contribuir a la idea de “desnovel·lització”. A més, tota novel·la modernista presentarà, d’una manera o d’una altra, una de les premisses del moviment: l’enfrontament entre l’artista i la societat. L’individualisme i el vitalisme van ser dos dels trets més característics de la novel·la.

La narrativa modernista ofereix tot un ventall de tendències: novel·la decadentista, novel·la ciutadana, novel·la costumista i novel·la rural. Cal destacar la importància d’aquesta última ja que s’inclouen obres com Els sots feréstecs (de Raimon Casellas), Josafat (de Prudenci Bertrana) o Solitud (de Víctor Català), novel·les d’una importància cabdal per a la literatura catalana contemporània.

Per últim, no es pot oblidar la figura de Joan Puig i Ferreter, considerat com el millor novel·lista de la primera meitat del segle XX. Com assenyala Fuster, Puig i Ferreter va ser un modernista ressagat, les seves novel·les, d’una alta qualitat literària, van ser escrites a partir de l’any 1924 però, segueixen els postulats estètics modernistes.

Malauradament, el retard que va patir la producció novel·lística modernista la féu coincidir gairebé amb el naixement del Noucentisme. Els intel·lectuals modernistes es van veure distanciats del món literari i, en certa mesura, marginats pels joves noucentistes. És més, la jerarquització dels gèneres que es va produir durant el Noucentisme, en la qual es donava preponderància de nou a la poesia, el gènere narratiu va rebre les conseqüències. D’aquesta manera es va perdre la poca estabilitat que la novel·lística havia assolit amb el Modernisme.

Història i textos:
La literatura modernista: narrativa.

Usau els documents pertinents del repositori:

- Resum de literatura Segle XIX

- Cronologia literatura catalana XIX-XX
- 5. El modernisme català. Poesia, teatre, narrativa
- La prosa modernista, un concepte polièdric, per Lluïsa Julià
- Lectura de Josafat, de Prudenci Bertrana per Montserrat Corrius et alii
- Víctor Català, per Antoni Comas
- Santiago Rusiñol, per Margarida Casacuberta

Fragment de Solitud, de Víctor Català