Una vegada analitzat tot el ventall d’estètiques que presenta la
poesia modernista es pot afirmar amb fermesa que durant el Modernisme la poesia
es transformà considerablement. Els poetes d’aquesta època aconseguiren amb
escreix superar els models vuitcentistes i, realitzant provatures i introduint
elements dels diferents corrents europeus, crearen una obra moderna que es
corresponia amb la de la resta de literatures europees contemporànies.
L’evolució de la poesia durant aquest període respon a l’evolució del
mateix moviment. En primer lloc, el verisme, que sorgirà com a resposta a les
necessitats d’innovació, exigia fidelitat i sinceritat per part del poeta
envers l’experiència personal. Seguidament, s’introduirà el simbolisme,
majoritàriament en el seu vessant decadentista. L’ús dels símbols permet al
poeta expressar els seus sentiments i crear una musicalitat refinada. El
vitalisme demanarà al poeta una major implicació ja que, tot i compartir trets
amb el simbolisme, està més lligat a la dimensió social. L’espontaneisme i la
poesia còsmica són dues variants molt relacionades amb el vitalisme. Cap als
anys vuitanta, el prerafaelitisme impactarà amb força dintre el modernisme,
gràcies als seus punts de contacte amb la resta de corrents. La introducció de
la simbologia i dels elements religiosos per expressar l’experiència creativa
és el tret més destacable d’aquesta estètica. En els darrers anys del
Modernisme, s’introduiran dos corrents, el classicisme i el parnassianisme,
aquestes estètiques confegeixen una resposta a l’espontaneisme, defensen l’artificiositat
i el culteranisme i connectaran amb el Noucentisme.
La poètica de Joan Maragall
és una mostra paradigmàtica de la gran diversitat de tendències estètiques que
tenen cabuda dintre del moviment modernista català. Des de les primeres poesies
que recullen i, en certa mesura, esmenen la tradició jocfloralesca de la
Renaixença fins a les últimes composicions, la poètica de Maragall
exemplificarà, en major o menor intensitat, totes i cadascuna d’elles. La seva
obra va tenir un gran ressò, va crear escola i, fins i tot, es poden observar
certes reminiscències en poetes posteriors com Carles Riba, Salvador Espriu o
Joan Salvat-Papasseit. Per aquest motiu, hom l’ha considerat el primer poeta
clàssic del segle XX.
Usau els documents pertinents
del repositori:
-
Resum de literatura Segle XIX
- Cronologia literatura
catalana XIX-XX- 5. El modernisme català. Poesia, teatre, narrativa
- Temes 5 i 6. Modernisme. Poesia modernista
- Joan Maragall, per Glòria Casals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada