El
terme modernisme, des dels seus començaments, remet a un moviment ple de
contradiccions. Tot i el seu nom, dintre d’aquest es trobà un grup que optà per
allò tradicional mentre que un altre treballà per una clara renovació. Seria l’actitud d’aquests
últims la que posarà les bases del Modernisme. Aquestes eren clares:
transformar la cultura catalana de regional i tradicionalista a cultural,
nacional i moderna.
El
moviment sorgirà al voltant d’una revista com «L’Avenç» i d’homes com Massó i Torrents,
Guanyavents o Meifren. Des d’aquí és d’on començaran a introduir-se les
novetats literàries més importants del panorama cultural europeu: Ibsen, Nietzsche o Maeterlink.
D’aquesta revista s’encetarà la reforma ortogràfica que culminarà amb l’adopció
d’unes normes properes a les futures Normes de 1913. La importància de «L’Avenç» rau,
tanmateix, en la quantitat d’escriptors que participaren en ella, que
cohesionaren d’aquesta manera el Modernisme. D’entre aquests autors destaquen Jaume Brossa, Santiago Rusiñol, Raimon Casellas
o Joan Maragall, autèntics animadors
del moviment.
Amb
la teoria d’acceptar qualsevol manifestació cultural i artística que fos
considerada moderna, el que es va aconseguir fou una estètica modernista on
confluïren diversos corrents. El prerafaelitisme,
el parnassianisme, el simbolisme i el decadentisme van ser diferents moviments que van encaminar l’estètica
modernista cap a camins ben particulars.
El
Modernisme, des dels seus inicis, va estar ple de contradiccions. L’actitud de
modernitzar la societat catalana restava clara, però juntament a això estava l’actitud
de l’artista. Aquest propugnava aïllar-se de la societat en no ser comprés per
aquesta. Ambdós actituds s’identificaran amb el vitalisme i decadentisme,
respectivament; tanmateix, tot es considerava Modernisme.
El
Modernisme no va acabar de sobte, sinó que anà dissolent-se a poc a poc, confós
amb el catalanisme a mesura que aquest
s’organitzava en un moviment polític modern. Es aleshores quan el terme comença
a perdre la seva claredat conceptual. En aquest context apareixerà una nova
figura, Eugeni d’Ors. Aquest intel·lectual començarà a predicar un nou model de
Modernisme subordinat a la política burgesa: el Noucentisme. El Modernisme i el
seu permanent conflicte amb la societat havien acabat per sempre.
Història i textos:
De1892 a 1931. El Modernisme.
El modernisme. Pensament i cronologia.
Història i textos:
De1892 a 1931. El Modernisme.
El modernisme. Pensament i cronologia.
Usau els documents pertinents
del repositori:
-
Resum de literatura Segle XIX
- Cronologia literatura
catalana XIX-XX- 5. El modernisme català. Poesia, teatre, narrativa
- Temes 5 i 6. Modernisme. Poesia modernista
- El modernisme. Una introducció, per Fina Figuerola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada