dijous, 26 de març del 2015
Comentari de text: Jordi de Sant Jordi
Des de bon principi de curs que hem estipulat la pràctica del comentari de text literari almenys en tres nivell d'acostament: a) a l'eix de producció, que ens dota del marc sociohistòric en què el text és creat i ens el contextualitza dins l'obra general del seu autor; b) a la forma amb què el text es concreta davant del receptor (adscripció de gènere, especificitats expressives i recursos literaris; i c) als continguts que la susdita forma vehicula, cosa que suposa fer-ne una paràfrasi interpretativa mentre comentem la incidència de certes figures retòriques característiques.
Aquest no era el primer comentari de text literari en vers, per tant, era de tot punt necessari deturar-se en l'explanació dels recursos fònics i morfosintàctics que impliquen la mètrica, abans d'acostar-se a aspectes d'estructura de comunicació i contingut com ara la veu poètica, el pretext, l'anècdota, el tema i d'altres aspectes de sentit observables. Vet aquí seguidament unes orientacions perquè contrastis el teu comentari.
divendres, 20 de març del 2015
Els connectors
Gramaticalment, les peces que serveixen per unir d'altres se'n diuen connectors o nexes.
Les preposicions són nexes que connecten sintagmes de dins de l’estructura oracional. Enllacen parts de l'oració. A un nivell superior del segment lingüístic, les conjuncions són també nexes, però ja uneixen o connecten proposicions senceres.
dijous, 19 de març del 2015
Les perífrasis i els verbs modals
Els matisos que en altres llengües s'expressen amb aspectes del verb, en català es transmeten amb perífrasis verbals o verbs modals, com per exemple "començo a estudiar", "acostumava a beure massa" o "continua dormint" per indicar una acció incoativa, reiterativa o continuativa.
En el següent diagrama teniu una síntesi ben completa dels valors diversos amb exemples
dimecres, 18 de març del 2015
Del sistema als subsistemes 2: morfosintaxi
D'una seqüència lingüística cal saber destriar mot a mot el valor gramatical, les categories gramaticals (vegeu un post anterior), però també la resta de nivells d'agrupació en unitats superiors (sintagmes, seqüències oracionals). És, justament, en aquest tema que repassarem com és de fàcil, a partir de la reflexió i l'aplicació de quatre regles (les regles de reescriptura de la gramàtica transformacional), dominar la sintaxi de les seqüències lingüístiques més enrevessades.
Aquí s'expliquen els tipus de predicats i les seves expansions. Posau molt atenció a l'anomenada Teoria de les òrbites, que fa una síntesi de totes les possibilitats al respecte.
dimarts, 10 de febrer del 2015
L'anàlisi de textos poètics: una aplicació
D'acord amb l'esquema presentat en un post anterior, aprofitam el text de Turmeda per exemplificar el comentari de textos poètics. Hi destacam l'escriptura sarcàstica, irònica i paradoxal, ja que va donant pistes per entendre que vol expressar tot el contrari del que diu ―que fins i tot ho reprova―, és a dir, que els diners no haurien de moure el món ni són tan important. Per tant, l'elogi o l'apologia no és tal, sinó que ha de ser llegida inversament.
dimecres, 4 de febrer del 2015
L'anàlisi narratològica i una aplicació
Acabam de veure en el post anterior una metodologia d'anàlisi general aplicable al text literari; ara, també hi ha d'entrar en joc el component genèric: no abordam igual un poema que una narració, per exemple.
Vegem, per tant, quins aspectes cal considerar en l'anàlisi d'un text narratiu. I exemplifiquem-ho amb unes notes d'acostament al Tirant lo Blanc.
divendres, 30 de gener del 2015
Una proposta metodològica d'anàlisi literària. El comentari de text literari
Per dur a bon port l'expressió del comentari d'un text, primer que tot cal internar-s'hi fent-ne lectura tants cops com convengui fins abastar un nivell de comprensió raonable. Ja no cal dir que els diccionaris són un aliat constant per aconseguir-la, cap paraula no pot ser deixada de banda si no volem errar en la interpretació recta del text.
Llavors, s'imposa una segona fase de recerca d'informació per aproximar-nos-en: cal acostar-se culturalment al moment o època de la producció, a l'autor, a la seva obra global i, en darrer lloc, a l'específica d'on prové el text en qüestió.
Amb aquests elements podrem contextualitzar la interpretació posterior, de manera que procedim a la redacció pautada --recorda que elaboram un text de comentari, un text acadèmic, que és un text planificat-- d'allò que hem anomenat l'eix de producció.
La tercera fase de l'anàlisi la dedicam a establir l'organització del text (estructures significatives: nuclis o parts). Aquest nivell significatiu o semàntic de coherència i cohesió ens ajudarà a captar com el text diu el que diu.
Aprofitarem per deixar-nos ja constància dels elements o recursos apreciats que incideixen a tot nivell lingüístic en allò que anomenam la funció poètica (recursos expressius, literaris o retòrics).
La quarta fase del comentari s'acostarà ja als processos d'interpretació de contingut per determinar la formulació del tema o què diu el text.
(En posts anteriors hem facilitat eines per al comentari mètric i retòric de textos. Tanmateix, al final d'aquest afegim uns altres dispositius referits a aquests aspectes de l'anàlisi formal.)
(En posts anteriors hem facilitat eines per al comentari mètric i retòric de textos. Tanmateix, al final d'aquest afegim uns altres dispositius referits a aquests aspectes de l'anàlisi formal.)
La cinquena fase abordarà el comentari formal, seguint les parts de l'estructura, des del punt de vista fonètic, morfosintàctic, lexicosemàntic. Aleshores esmentarem per què el text diu el que diu de la manera que ho diu, recurs a recurs, segons dèiem en la tercera fase.
Finalment, cal fer un balanç de conjunt a manera de conclusió.
FIGURES RETÒRIQUES
ESTROFISME I COMPOSICIÓ POÈTICA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)